Un nou estudi mostra que alteracions en biomarcadors s’associen a volums més alts de substancia grisa i a un increment del metabolisme de glucosa en el cervell en persones cognitivament sanes

El Grup de Recerca en Neuroimatge del centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), ha estudiat com les alteracions de diversos biomarcadors en la fase preclínica de la malaltia d’Alzheimer impacten en la estructura i funció cerebrals. Els resultats mostren que l’augment en biomarcadors neuroinflamatoris que es veuen associats a alteracions de la proteïna p-tau estan vinculats a volums més alts de substància grisa i un increment del metabolisme cerebral de la glucosa. Aquestes alteracions revertirien en etapes posteriors de la malaltia, quan la neurodegeneració produeix canvis en el cervell en sentit contrari.

L’estudi s’ha publicat a la revista Brain Communications, i ha estat liderat per la investigadora Gemma Salvadó. A més del BBRC, també hi participa personal científic de l’Hospital del Mar Medical Research Institute de Barcelona, del Centro de Investigación Biomédica en Red de Fragilidad y Envejecimiento Saludable (CIBERFES) i la Universitat de Göteborg, a Suècia, entre d’altres.

Fonaments biològics dels canvis cerebrals

La principal novetat d’aquest estudi és que, usant biomarcadors del líquid cefalorraquidi (LCR), s’estableix una relació entre aquests patrons fisiopatològics i el comportament de dos marcadors de la morfologia i funció cerebrals: el volum de substància grisa, mesurat amb ressonància magnètica cerebral, i el metabolisme cerebral de la glucosa, mesurat amb la captació de fludesoxiglucosa  (FDG, un anàleg de la glucosa) per tomografia d’emissió de positrons (PET). “A l’article, suggerim que aquests mecanismes fisiopatològics poden tenir una associació diferent amb la estructura i funcions cerebrals en fases preclíniques de la que es dóna en fases més avançades, quan reflexen neurodegeneració, principalment”, comenta la investigadora Gemma Salvadó, primera autora de l’article, que recentment va rebre el Premi Nacional a la millor tesi doctoral sobre Diagnòstic per Imatge i Genòmica de la Fundació QUAES.

Tot i que les alteracions en la proteïna beta amiloide i p-tau defineixen la malaltia d’Alzheimer, altres vies fisiopatològiques, com mecanismes neuroinflammatoris, també es veuen afectades durant les primeres etapes. “Comprendre millor aquestes alteracions, les seves interrelacions i quan sorgeixen és rellevant perquè podria aportar noves vies per frenar la progressió de la malaltia”, afegeix Salvadó. 

L’objectiu de l’equip científic ha estat entendre millor els fonaments biològics dels canvis cerebrals en les etapes preclíniques de la malaltia d’Alzheimer. “És important  perquè possibilita identificar vies biològiques que ja estan alterades en estadis asimptomàtics i són potencials dianes terapèutiques per la prevenció de l’Alzheimer”, explica Juan Domingo Gispert, grup líder del Grup de Recerca en Neuroimatge del BBRC i també un dels principals investigadors de l’estudi. 

Participants ALFA+

Per dur a terme la recerca, l’equip investigador ha comptat amb la participació de 319 persones sense alteracions cognitives de la cohort de participants ALFA+ (dins de l’Estudi ALFA, Alzheimer i Famílies), impulsat per la Fundació ”la Caixa”, la majoria amb antecedents familiars d’Alzheimer. 

Els participants d'ALFA+ van ser seleccionats per a una avaluació molt completa que incloïa, entre d’altres, proves clíniques i cognitives i una punció lumbar. Els resultats de l’estudi mostren que durant les primeres etapes d'Alzheimer es poden produir volums més alts de substància grisa i FDG, i  això revertiria després en el curs de la malaltia, quan la neurodegeneració determina canvis estructurals i metabòlics en el cervell.

Referència bibliogràfica

Brain alterations in the early Alzheimer's continuum with amyloid-β, tau, glial and neurodegeneration CSF markers

https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35702732/