Un any més, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) se suma a la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, amb el testimoni de 4 científiques que treballen per un futur sense Alzheimer.
Recordo perfectament que des de ben petita m’encantaven els animals i deia que volia ser metgessa, i no de família precisament... Jo volia ser d’aquelles de sang i fetge, operar a cos obert! Això ho vaig pensar aproximadament des de primer de primària fins al COU, quan vaig descobrir que m’agradava molt escriure i ens van començar a explicar coses de genètica. Em van fascinar tant les lleis de Mendel que vaig adonar-me que el que jo volia fer era recerca de laboratori en el camp de la genètica!
En una d’aquestes visites d’orientació professional que ens van donar als últims anys de l’institut, vaig poder parlar amb la catedràtica Mercè Durford de la Universitat de Barcelona (UB), que ens va parlar de Biologia, em va preguntar què m’agradava, i al mencionar la recerca en genètica, em va recomanar que optés per aquesta carrera. I la veritat és que em va encantar, tret dels primers mesos que pensava que m’havia equivocat perquè només fèiem matemàtiques, química i física.
Ben aviat a la UB, un professor (el Dr Jordi Garcia, que seria el meu director de tesi posteriorment) em va preguntar si volia fer pràctiques al seu laboratori (del departament de Genètica!). Per mi va ser una sorpresa, perquè aleshores pensava que a la universitat només es feien classes i no recerca. A 3r ja vaig entrar al seu laboratori i allà vaig seguir la meva carrera fins treure’m el doctorat. Després vaig fer un postdoc a Anglaterra durant 5 anys, i vaig tornar a Barcelona amb una beca Ramon i Cajal per seguir treballant en el meu àmbit d’especialitat: la genètica del desenvolupament.
Va arribar un moment que vaig tornar a sentir aquesta vocació de la infància de treballar en una cosa més mèdica i vaig decidir cursar un Màster de Recerca Clínica. A partir d’aquí és quan vaig deixar el laboratori i vaig començar a treballar a BBRC en projectes de gestió i recerca clínica en humans. Suposo que ara m’agrada tant la meva feina al BBRC perquè combina l’escriptura de projectes i subvencions amb la recerca clínica amb un objectiu clar: poder prevenir la malaltia d’Alzheimer.
Per últim, puc dir que la ciència m’ha aportat moltes alegries, però també frustracions. En primer lloc, he pogut gaudir d’una professió que m’apassiona i viatjar molt. De fet, sense la ciència probablement no hauria conegut a la meva parella i pare dels meus fills! Però d’altra banda, també és cert que les etapes finals han estat frustrants, ja que és ben sabut que a Espanya hi ha molt poques places i molts candidats per cada posició científica. No obstant, crec que el camí en global, ha valgut la pena i està sent molt gratificant!
Quan era petita, volia ser veterinària, ja que m’encanten els animals. Tot i així, aviat vaig descobrir que ser veterinària no volia dir fer carícies als animals cada dia...
A part d’aquesta anècdota, sempre m’ha agradat explorar el món que m’envoltava i observar els actes, els pensaments i els sentiments de les persones; per això, vaig decidir estudiar Psicologia a la Universitat de Yeditepe a Estambul. Durant el segon any dels meus estudis, vaig veure una conferència sobre psicologia cognitiva i em va encantar perquè tractava temes molt interessants sobre l'associació cerebral i conductual. Per endinsar-me en aquests camps, vaig fer algunes pràctiques i treballs voluntaris en ciències cognitives i neuropsicologia, i finalment vaig cursar un màster en Neurociència Cognitiva.
A banda d’això, he perdut alguns membres de la meva família per tumors cerebrals. Va ser una experiència aterridora i molt dura perquè vaig poder veure els canvis en la seva personalitat, comportament, parla i funcions corporals associats als problemes del cervell. Tot i això, aquests fets van despertar la meva curiositat i van alimentar el meu interès per entendre l'estructura, la funció i específicament els trastorns cerebrals. En definitiva, crec que totes aquestes experiències van fer que m’adonés que vull dedicar la meva carrera a les ciències del cervell.
Encara em trobo als inicis de la meva carrera, ja que estic treballant com a estudiant de doctorat al BBRC, però ja puc dir orgullosa que estic aprenent moltes coses en aquest viatge. La ciència m’ha ensenyat que no hi ha una única aproximació al món que m’envolta i que hi ha moltes maneres diferents de resoldre un problema. Les meves experiències d’investigació a diferents països m’han fet tenir una mentalitat més oberta, aprendre a treballar de manera independent, i gaudir del treball en equip amb gent de moltes cultures diferents. A més, gràcies a la ciència estic aprenent a treballar dur, a gestionar el meu temps, a tenir paciència i a veure les dificultats com a reptes que m’ajuden a millorar les meves habilitats professionals i personals.
Finalment, el que més m’agrada de la meva feina és que sempre hi ha alguna cosa més per aprendre i descobrir. Com més indago, més apassionant és trobar respostes a les preguntes. M’agrada el procés de lectura, escriptura, pensament crític, exploració i la sensació d’estar contribuint al camp de recerca en què treballo i ajudant a la gent que pugui estar afectada en un futur per l’Alzheimer.
De petita m'agradava construir coses, pintar, cosir amb la meva àvia, recollir el que trobava pel bosc i categoritzar, però no tenia una idea de professió o carrera al cap.
A 8è d'EGB, vaig tenir un professor de ciències meravellós, molt motivador i inspirador. Quan vaig anar a l'institut, la meva professora de biologia i geologia va ser el meu referent, teníem un laboratori molt preparat i quan fèiem sortides de camp, sempre apreníem molt amb ella. A més d'aquests referents, crec que també va contribuir al meu interès per la ciència la sèrie de "Érase una vez la vida". Em sembla que és inspiradora i molt innovadora, sobretot en aquella època.
La meva carrera científica la vaig iniciar amb la llicenciatura en Biologia Molecular a la Universitat de Santiago de Compostel·la, i posteriorment vaig obtenir el doctorat en Neurobiologia i Neurociències a la Universitat de La Corunya. Des de llavors, vaig treballar com a investigadora postdoctoral a laboratoris de diferents ciutats, i a Denver, Colorado, vaig fer el meu primer postdoc i vaig madurar com a investigadora. A partir del 2011, vaig deixar la bata i les pipetes per dedicar-me a la gestió científica, la transferència de coneixement i la gestió de projectes. Actualment, formo part del Data Center del BBRC, on treballo en projectes relacionats amb la qualitat, integritat i protecció de les dades.
Mirant enrere, si penso què m'ha aportat la ciència, podria escriure moltes pàgines! A nivell professional, m'ha ensenyat a obrir la meva ment, a preguntar, a ser tenaç, a aixecar-me després de caure. La ciència t'ajuda a estructurar el teu cervell, a aprendre noves coses, a buscar el perquè, la roda mai s'atura. A nivell personal, la ciència m'ha ofert l'oportunitat de conèixer gent meravellosa, de viatjar, de créixer com a persona i ser feliç.
D'altra banda, també puc dir el que menys m'agrada. En els meus anys de laboratori, el que portava pitjor era treballar amb animals (peixos, granotes, rates i ratolins). Sóc conscient que són necessaris per avançar en el coneixement i la recerca, però és la part de la feina que no trobo a faltar.
El meu interès per la ciència es va despertar quan era petita (encara que no ho sabés aleshores), ja que el meu pare i jo muntàvem avions teledirigits i els fèiem volar tots els caps de setmana. Sempre tenia molta curiositat per entendre com funcionaven les coses del meu voltant, però també m'agradaven molt els temes d'art. Quan era una nena, m'imaginava de gran com a pintora, escriptora i pilot de caces, encara que això es va quedar en un somni de la infància...
Un cop a l'ESO, em vaig adonar que, encara que em seguien encantant les assignatures d'art, m'agradaven molt les matemàtiques, la física i la química, i vaig començar a pensar que podia buscar feina en aquestes branques. No tenia molt clar què volia fer fins que vaig descobrir que existia la carrera d'Enginyeria Biomèdica, en la qual podria unir la part d'enginyeria amb el cos humà. Vaig estudiar aquesta carrera a la Universitat Carlos III de Madrid, i després d'això, vaig realitzar un màster en el mateix camp.
Ara treballo com a investigadora predoctoral al BBRC, on la ciència em segueix aportant la capacitat de muntar un altre tipus “d’avions teledirigits" amb un objectiu que m'encanta. La ciència em permet veure el món des d'un "per què passa?" i un "com funciona?", i em dona la possibilitat d'intentar respondre aquestes preguntes fent servir un raonament lògic i crític. Tot i que encara em queda molt per aprendre, penso que és un camí dur, però molt satisfactori.
Pel que fa als meus referents, en l'àmbit personal són els meus pares, ja que si penso en com he arribat on soc ara, és tot gràcies a ells. En l'àmbit professional, vaig tenir professors en la carrera (Juan José Vaquer, Arrate Muñoz i Javier Pascau), que van fer que m'apassionés l'Enginyeria Biomèdica i que volgués seguir estudiant i investigant. I actualment, els meus grans referents són els meus mentors Juan Domingo Gispert i Verónica Vilaplana, dels que estic aprenent molt i em motiven per seguir buscant i responent les preguntes adequades de la millor manera possible.
En resum, el que més m'agrada de la meva feina és la flexibilitat i la dinàmica: sempre has d'estar aprenent coses noves i buscant noves preguntes. I en el meu cas, poder contribuir en el camp de la malaltia d'Alzheimer és el que més em motiva per donar-ho tot en el meu treball.
Actualment, el 67% de la plantilla del BBRC són dones que ocupen diferents càrrecs de responsabilitat i provenen principalment de carreres cientifico-tècniques: Medicina, Infermeria, Psicologia, Matemàtiques, Estadística, Física, Bioquímica, Biologia, Enginyeria Informàtica o Enginyeria Biomèdica, entre d’altres.
Paral·lelament, el BBRC s’ha subscrit recentment als 12 compromisos de la Carta d’Hipàtia d’Alexandria per a la igualtat de gènere i lideratge femení en ciència. La gerent científica del centre, la Dra. Karine Fauria, és l’agent d’igualtat del BBRC per a l’activació d’aquests compromisos en una iniciativa impulsada per AQuAs amb el suport del Departament de Salut i la Fundació ‘la Caixa’.
L’Assemblea General de les Nacions Unides va impulsar el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència amb l’objectiu d’aconseguir un accés i una participació plena i equitativa en la ciència, i assolir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones i les nenes.