Alejandro Laquidain és un dels més de 200 participants del projecte European Prevention of Alzheimer's Disease (EPAD) en el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC).
Alejandro, què et mou a ser voluntari de la recerca en prevenció de la malaltia d’Alzheimer?
La proposta de voluntariat presentada en el seu dia per la Fundació Pasqual Maragall, unida al llarg patiment de la meva mare a causa de la malaltia, ens va impulsar als meus germans i a mi a oferir-nos com a voluntaris. A partir d’aquest moment, tot ha fluït amb facilitat per la potència, humilitat i honestedat del projecte, a la implicació i la professionalitat de tot l’equip que dirigeix el Dr. Molinuevo, i al compromís personal i col·lectiu que crec que devem a les persones que pateixen Alzheimer.
Et vas sumar a EPAD el mes de febrer del 2017 i ja has realitzat diverses visites de l’estudi. Com ha estat la teva experiència?
Increïble, positiva, enriquidora. A més a més, és un orgull poder col·laborar en aquest projecte amb un equip humà que ofereix un tracte exquisit, que fins i tot ens mima, i del qual aprecio el constant interès per millorar i evolucionar en tots els sentits, sempre amb una mateixa finalitat: conèixer millor la malaltia per així poder combatre-la. La satisfacció personal de formar part de l’estudi és enorme.
I amb la punció lumbar?
Personalment, no m’ha causat cap problema, ni durant ni després de la mateixa. És fàcil apreciar que l’equip mèdic especialista sap perfectament el que fa i ho demostra en tot moment. Són, per un altre costat, unes hores de total tranquil·litat i silenci que aprofito per fer introspecció i reafirmació en el projecte.
Ara ets membre del Comitè de Participants d’EPAD a Barcelona i periòdicament us reuniu per debatre diferents aspectes relacionats amb el projecte o que us preocupen. Quins són els punts que teniu actualment sobre la taula?
És un grup variat i genial! En termes generals, la nostra principal intenció és aportar alguna cosa diferent al projecte i imaginar què pot preocupar a un grup tan divers i heterogeni com és el de participants. Respecte a aquest últim punt, actualment estem proposant utilitzar algun tipus d’eina de comunicació entre els participants i la Fundació en la qual puguem bolcar aquestes inquietuds.
Un altre dels temes en els quals estem treballant és en l’elaboració d’un document sobre un testament vital. Creiem que és important deixar plasmat en un document quines són les posicions personals que s’haurien de respectar en cas de patir Alzheimer.
Per últim, quin missatge enviaries als investigadors i partners del projecte?
Als primers, felicitar-los per la intensitat bolcada en tot el que estan fent. Suposem que perceben el suport, l’estima i l’agraïment de tots els participants, però mai ens cansarem de transmetre-ho.
Dels patrocinadors i partners, intueixo la implicació que senten pel projecte, però els animo a que continuïn estant allà i que tractin d’atraure altres empreses i entitats amb la idea d’aconseguir, entre tots, poder entendre i finalment lluitar contra la malaltia d’Alzheimer.