Científics internacionals recomanen que l’acumulació anòmala de proteïnes, com la beta amiloide, al cervell de persones sanes, es transmeti com si fos un factor de risc per desenvolupar demència vinculada a la malaltia d’Alzheimer. Així, els experts pretenen alinear la forma d’explicar els avenços científics al llenguatge que utilitza la societat. El Director Científic del Programa de Prevenció de l’Alzheimer del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, el Dr. José Luis Molinuevo, és un dels autors que signa aquesta visió publicada a la prestigiosa revista Lancet Neurology.
La forma d’entendre què significa patir la malaltia d’Alzheimer és diferent per part de la comunitat científica i de la societat. Per una banda, per a la societat, patir aquesta malaltia significa tenir ja pèrdues progressives de memòria que porten al malalt a uns nivells de dependència cada vegada majors. Això és degut a que, a la clínica, el diagnòstic d’Alzheimer es duu a terme mitjançant tests cognitius quan la persona ja presenta dèficits de memòria.
Per altra banda, diversos estudis científics demostren que actualment el diagnòstic de la malaltia es fa molt tard, ja que el cervell de les persones amb Alzheimer pot començar a experimentar canvis patològics 20 anys abans de que apareguin els símptomes. Entre aquests canvis es troba l’acumulació de proteïna beta amiloide al cervell (amiloïdosi). Per aquest motiu, els investigadors consideren que aquesta acumulació és el primer pas en el procés fisiopatològic de la malaltia d’Alzheimer, fins i tot si la persona no mostra deteriorament cognitiu.
Per evitar l’ús d’aquests llenguatges diferents, els autors de l’article aconsellen parlar de l’amiloïdosi cerebral com un factor de risc per desenvolupar demència associada a l’Alzheimer, no com una primera fase de la pròpia malaltia. Segons els experts que signen la visió, aquesta aproximació és més exacta i coherent amb una societat que està més oberta a acceptar que una persona sana té un factor de risc que a acceptar que té Alzheimer, ja que actualment és una malaltia per a la qual no existeix tractament disponible.
És important destacar que l’acumulació de beta amiloide al cervell no és suficient per garantir que els pacients pateixin Alzheimer al futur, i és que és una malaltia a la qual intervenen múltiples factors. Per aquest motiu, la seva detecció com a factor de risc ajudaria a identificar candidats que es podrien incloure a estudis per prevenir la malaltia. “Aquesta nova visió obre portes per aproximar els programes de prevenció de la demència i de l’Alzheimer a la societat. Partint d’aquesta base, al futur podrem informar sobre el risc de patir la malaltia i actuar per disminuir-lo”, destaca el Dr. Molinuevo.
L’acumulació de beta amiloide al cervell té lloc molt aviat durant el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer, fins i tot 20 anys abans de que apareguin els símptomes cognitius. Estudiar l’amiloïdosi com un factor de risc podria ajudar a posar en marxa assaigs clínics per prevenir l’Alzheimer en persones sense símptomes cognitius però que ja estan experimentant canvis al seu cervell.
Aquesta situació és comú a factors de risc d’altres malalties. És el cas de la hipertensió, per exemple, que es va començar a considerar un factor de risc de malalties cardiovasculars el 1975. Aquest canvi en la definició va permetre reduir el risc de patir aquest tipus de malalties, com infarts de miocardi o accidents cerebrovasculars.