28 institucions europees estableixen noves directrius per prevenir l’Alzheimer

Un grup de treball internacional liderat per la Universitat de Ginebra (UNIGE) i els Hospitals Universitaris de Ginebra (HUG), en el qual participa el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, juntament amb científics més d’una vintena d’institucions, ha establert un seguit de directrius per a serveis innovadors amb l’objectiu de prevenir la malaltia d'Alzheimer.

La proposta es detalla en un article publicat a la revista científica The Lancet Regional Health – Europe, i inclou la creació de clíniques de memòria de segona generació, anomenades ‘Serveis de Salut Cerebral’ ('Brain Health Services'). Aquesta nova xarxa d’atenció inclouria serveis per a un segment de la població sense deteriorament cognitiu que desitja preservar o millorar la seva memòria, i per les quals hi ha una manca de programes específics a les clíniques actuals.

En aquest sentit el professor Giovanni B. Frisoni, autor principal de l’estudi, professor titular de Neurociència Clínica de la Facultat de Medicina de la UNIGE i director del Centre de Memòria HUG comenta: “vam basar aquest protocol en l’experiència de tots els membres del grup de treball. Algunes de les intervencions recomanades estan a punt per ser aplicades o ja estan aplicades. Altres encara estan en desenvolupament”. 

Amb 10 milions de persones afectades a Europa, l’Alzheimer és la malaltia neurodegenerativa més freqüent, i comporta una pèrdua dràstica d'autonomia per a les persones afectades i un gran impacte en els costos sanitaris. Per aquest motiu, la seva prevenció s'ha convertit en un autèntic repte social. “Els protocols de prevenció a gran escala sobre les millores en estils de vida, com l’activitat física, l’atenció a la nutrició, o la prevenció cardiovascular, han reduït el risc de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer o formes relacionades”, afirma el Dr. Oriol Grau, responsable del Grup de Recerca Clínica i en Factors de Risc per Malalties Neurodegeneratives del BBRC i un dels autors del treball. “Tanmateix, la prevalença de la demència continua augmentant amb l'envelliment de la població, i s’estima que el nombre de persones amb Alzheimer a Europa es duplicarà l'any 2050”, afegeix.

Els “Serveis de Salut Cerebral”

El aquest context, els col·laboradors del projecte han desenvolupat un nou protocol preventiu que aposta per oferir serveis innovadors de salut cerebral (o 'Brain Health Services', en anglès). En les directrius recollides, el grup investigador ha identificat quatre pilars d'aquest nou enfocament en l'àmbit de la demència i l'Alzheimer: l'avaluació del risc; la comunicació de riscos; la prevenció personalitzada i la millora cognitiva. 
“La malaltia d’Alzheimer es comença a desenvolupar molts anys abans de l’inici dels símptomes; per tant, les estratègies destinades a la prevenció són crucials”, detalla el Dr. Oriol Grau.  Els quatre pilars del protocol permetran que les clíniques de memòria de segona generació arribin al segment de la població de la qual la memòria encara funciona bé i que desitgen preservar-la o millorar-la. “Aquesta població no troba respostes a les clíniques actuals, i per això aquest nou model és tan rellevant”, conclou.

Una proposta innovadora

L’objectiu últim del protocol és poder donar suport i informació individualitzada a persones amb queixes de memòria subjectiva però sense alteracions objectives en tests que avaluen el seu rendiment cognitiu, similarment a l’actual protocol de gestió del risc de les malalties cardiovasculars. En aquest sentit, el procediment establert pel grup investigador té en compte els factors de risc de la malaltia d’Alzheimer o trastorns relacionats, tant genètics, com l’APOE4, o d’estil de vida o condicions com la hipertensió, la diabetis, el consum d'alcohol, l'aïllament social, l'obesitat, la pèrdua auditiva, la depressió o el traumatisme cranial. A partir d’aquesta informació, s’estableix un índex de risc que es comunica de manera precisa i comprensible al pacient seguint una sèrie de recomanacions basades en la seva personalitat i els antecedents. Finalment, s’estudien intervencions farmacològiques i no farmacològiques per reduir aquests riscos, i es brinden mètodes de reforç o estimulació de la memòria basats en exercicis, jocs i/o estimulació elèctrica o magnètica transcranial.

Referència bibliogràfica

Giovanni B. Frisoni, Daniele Altomare, Federica Ribaldi et al. ‘Dementia prevention in memory clinics: recommendations from the European task force for brain health services’, The Lancet Regional Health - Europe, 2023, 100576, ISSN 2666-7762, https://doi.org/10.1016/j.lanepe.2022.100576