Ens unim a la celebració del Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència

La Fundació Pasqual Maragall i el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) ens sumem, un any més, a la celebració del Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència l’11 de febrer, declarat el 2015 per l’Assemblea General de Nacions Unides. L’objectiu d’aquesta commemoració és promoure la participació plena i en condicions d'igualtat de les dones i les nenes en l'educació, la capacitació, l'ocupació i els processos d'adopció de decisions en la ciència, i eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l'educació i l'ocupació. Enguany, parlem amb tres dones del BBRC sobre la seva carrera en l’àmbit de la recerca i l’accés al món científic: Ana Fernández Arcos, Investigadora i Neuròloga; l’Esther Jiménez, Tècnica de Laboratori; i l’Andreea Rădoi, Project Manager de Gestió del Cicle de Vida de Projectes.

D’altra banda, la Dra. Ana Fernández Arcos participarà el dia 14 de febrer en una xerrada per a estudiants de primària de l’Escola Parc del Guinardó, coordinada pel Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). El mateix dia, la Dra. Natàlia Vilor-Tejedor, líder de l’equip de Neuroepidemiologia Genètica i Bioestadística del BBRC, oferirà també un col·loqui a alumnes de primària de l’Escola Bora Gran Serinyà, en el marc de la iniciativa #100tífiques, organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), i a estudiants de secundària de l’Institut Arnau Cadell.

Què et va impulsar a emprendre la carrera científica?

Ana Fernández Arcos: Des de petita m’han agradat les ciències, estudiar i descobrir que com més m’endinso en un tema, més curiositat i més preguntes sorgeixen. Tenia molt clar que volia treballar mantenint-me en contacte amb persones, per això vaig cursar Medicina i, després, Neurologia, perquè el cervell em sembla fascinant. Quan em vaig especialitzar en trastorns del son, vaig adonar-me de les possibilitats que té investigar una cosa que tots fem, i és que passem gran part de la vida dormint, però que encara té moltes incògnites.

Esther Jiménez: Mentre treballava com a tècnica d’anàlisis clíniques en un hospital em van oferir una posició de tècnica de recerca. M’hi vaig llençar i vaig descobrir així la meva vocació. Vaig trobar-me amb persones entregades, disposades a treballar molt dur per a trobar respostes que poden ajudar a molta gent. En la investigació no hi ha temps per avorrir-se, s’està en canvi constant, i sempre has d’aprendre coses noves, fer-te noves preguntes i ser creatiu.

Andreea Rădoi: Sempre he tingut curiositat per entendre com funcionen la ment i el cervell, com pensem i sentim les persones, què ens fa actuar d’una manera o d’una altra. Aquestes preguntes només poden ser contestades des de la ciència, sobretot des de la neuropsicologia. La recerca és el que m’ha permès acostar-me a aquests temes i aportar el meu gra de sorra.

Quin consell donaries a les persones joves que volen ser científiques?

AF: La carrera científica es llarga i s’ha de tenir paciència i esforçar-se molt. Pot arribar a ser sacrificat. Per això aconsellaria que gaudeixin del camí, que trobin allò que més els hi agradi i hi tinguin interès.

EJ: Els recomanaria que busquin el camp científic que més els apassioni i els motivi, ja que la ciència requereix molt de compromís. S’ha de ser perseverant i no rendir-se, és una carrera desafiant, però molt gratificant quan aconsegueixes resultats. És important també trobar un bon mentor que t’ajudi en el procés de desenvolupar les teves habilitats i saber aprofitar totes les oportunitats.

AR: Els diria que no tinguin por d’equivocar-se i que busquin situacions que els permetin continuar aprenent. Per sobre de tot, que escullin un bon equip que els doni suport i a la vegada que els ofereixi reptes que els facin donar el millor d’elles mateixes. La ciència és un esport d’equip i de llarg recorregut. Els bons projectes són col·laboratius i juntament amb els companys i companyes arribaran més lluny.

Ens pots explicar quina és la teva tasca en el BBRC?

AF: Per una banda, treballo dins de l’equip d’Operacions Clíniques i faig visites amb els nostres participants voluntaris per recollir dades clíniques que ens serviran per a la investigació. És fantàstic formar part d’aquest equip i la oportunitat de mantenir contacte directe amb els participants. Per altra banda, també formo part de l’equip de Recerca Clínica, on investiguem diferents factors que podrien suposar un risc de patir la malaltia d’Alzheimer. Concretament, col·laboro en la interpretació de dades sobre son a l’estudi Alfa Sleep, on mirem la relació de diferents variables del son amb la malaltia d’Alzheimer.

EJ: Sóc Tècnica de Laboratori de la Plataforma de biomarcadors en fluids. En el meu dia a dia, analitzo biomarcadors en els diferents tipus de mostres que tenim, utilitzant eines com SIMOA o MSD. També treballem per posar a punt altres tècniques que ens permetin analitzar nous biomarcadors. A més, m’encarrego del manteniment dels equips i materials del laboratori.

AR: Com a Gestora de projectes clínics a l'equip de Coordinació Científica, m’ocupo dels projectes que impliquen participants de totes les cohorts de recerca de BBRC, des del disseny fins al tancament. Sobretot, intento harmonitzar-ne l'execució quan diversos projectes requereixen paral·lelament la implicació d'uns mateixos participants, i incrementar el valor de resultats de projectes diferents que poden ser complementaris.

Com creus que es pot garantir un accés igual per a totes les persones al món científic?

AF: És clau procurar una educació pública de qualitat perquè els nens i nenes puguin tenir el mateix accés a una base formativa que després els permetrà escollir què faran en un futur. D’altra  banda, s’ha d’estimular de la mateixa manera als nens i a les nenes des de petits, permetent que escullin jocs i activitats dintre de les seves preferències personals i evitant imposar rols de gènere a llarg de la criança. També considero molt important que hi hagi referents als mitjans de comunicació de dones científiques de totes les races i ètnies, i que hi apareguin no només per les seves fites, sinó també opinant sobre aspectes tècnics i de recerca.

EJ: Començaria per promoure una educació inclusiva des de la infantesa, assegurar que la formació en ciència sigui accessible i de qualitat per a tots, des de les etapes inicials, proporcionant recursos adequats i eliminant biaixos de gènere, ètnics i socioeconòmics. També és important millorar els programes de beques i finançament de projectes, i fomentar la col·laboració entre centres.

AR: A una pregunta tan difícil la meva resposta només es pot quedar curta. Pel que fa a l'accés professional, les polítiques educatives i laborals al món acadèmic i la indústria científica són molt dispars a nivell global. Al meu parer, el problema no és tant l'accés universitari, sinó com retenir les persones que tenen menys facilitats i com impulsar la diversitat cap als estadis superiors de les carreres investigadores i als organismes de ciència. Per exemple, fins i tot en àmbits on el nombre de dones graduades és semblant al dels homes, la proporció que accedeix a carreres de recerca és, amb sort, del 30%, i amb pitjors condicions contractuals i salarials. A més, per a una ciència oberta cal la disseminació transparent i democràtica dels resultats científics i una divulgació accessible per a tots els públics. En aquest sentit, cal donar la justa visibilitat a la contribució femenina als resultats científics.