El BBRC inicia un nou estudi sobre la relació entre l’insomni i l’Alzheimer

El mes de gener del 2020, els investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) van publicar els resultats d’un estudi sobre la relació entre l’insomni i el risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. En concret, van descobrir que les persones amb problemes del son presenten diferències en el rendiment cognitiu i l’estructura cerebral, especialment en la substància blanca i algunes regions que s’afecten en etapes primerenques de la malaltia d’Alzheimer.

Parlem amb el primer autor d’aquest treball, el Dr. Oriol Grau, neuròleg i investigador del grup de Recerca Clínica, Biomarcadors i Factors de Risc, per conèixer l’evolució d’aquest estudi i el nou projecte de recerca ‘Alfa Sleep’, que liderarà juntament amb el director del Programa de Prevenció de l’Alzheimer del BBRC, el Dr. José Luis Molinuevo. 

A grans trets, què sabem sobre la relació entre l’insomni i la malaltia d’Alzheimer?

És ben conegut que l’insomni afecta negativament al rendiment cognitiu, augmenta el risc de deteriorament cognitiu en edats avançades, i també que les persones amb la malaltia d’Alzheimer acostumen a presentar insomni i altres trastorns del son. El que hem començat a entendre millor en els últims anys són alguns dels mecanismes responsables d’aquesta associació, particularment la relació entre la qualitat del son i els canvis cerebrals relacionats amb la malaltia d’Alzheimer. Tot apunta a l’existència d’un cercle viciós entre la qualitat del son i l’Alzheimer: per un costat, dormir poc i malament afavoreix l’acumulació de les proteïnes beta-amiloide i tau, que sabem que s’acumulen al cervell de persones amb la malaltia d’Alzheimer; per l’altre costat, l’Alzheimer afecta des d’etapes primerenques a regions del cervell implicades en la regulació del son, afavorint l’aparició de l’insomni. 

Tenir insomni implica directament que puguem desenvolupar la malaltia en un futur? 

No. La malaltia d’Alzheimer és el resultat d’una interacció molt complexa en la qual hi intervenen molts factors com l’edat, la genètica i nombrosos factors ambientals, molts d’ells relacionats amb el nostre estil de vida. L’insomni és un més entre molts d’aquests factors de risc, de manera que la seva contribució al risc total de desenvolupar la malaltia segurament és petita. Malgrat tot, és de vital importància comprendre bé com afecten tots i cadascun d’aquests factors de risc a patir la malaltia, especialment aquells sobre els quals podem actuar, per poder desenvolupar estratègies preventives que siguin eficaces. 

Hi ha molts factors que poden afectar a la qualitat i la quantitat del son. Per exemple, ara durant el confinament moltes persones tenen més problemes per dormir. Quins factors teniu en compte per mesurar l’insomni en els participants dels estudis del BBRC?

La qualitat del son pot veure’s afectada per multitud de factors i pot variar d’un dia a un altre. Per aquest motiu, utilitzem qüestionaris que intenten reflectir la qualitat del son durant un període determinat, no d’un dia puntual. Tot i això, és cert que circumstàncies excepcionals com l’actual afecten aquest tipus de mesures i probablement s’hauria de tenir en compte a les anàlisis. De fet, quan analitzem les dades, sempre intentem parar atenció a tot tipus de circumstàncies i factors que puguin influir en la qualitat del son. Per exemple, les persones amb alts nivells d’ansietat o depressió tendeixen a dormir pitjor. D’altra banda, sabem que la qualitat del son empitjora amb l’edat, que les dones són més propenses a patir insomni i que l’obesitat es relaciona amb una major probabilitat d’apnees del son. Quan analitzem les dades sempre tenim en compte totes aquestes variables per assegurar-nos que els resultats que trobem s’expliquin per diferències en la qualitat del son, i no per altres factors. 

Quins resultats heu obtingut fins ara gràcies a les proves que es realitzen els participants del BBRC?

Hem analitzat dades de 1.683 persones sanes que van participar a l’Estudi Alfa, que compta amb el suport de la Fundació “la Caixa”, i hem observat que la presència d’insomni s’associa a un pitjor rendiment en proves cognitives. En un grup de prop de 400 persones que es van realitzar una ressonància magnètica cerebral també hem analitzat si existeixen diferències en el volum de la substància gris entre les persones amb i sense insomni, i hem vist que les primeres tenen un menor volum de substància grisa en regions que s’alteren de forma precoç a la malaltia d’Alzheimer. Les nostres dades també suggereixen que podria haver canvis inflamatoris en la substància blanca (on trobem les connexions entre les diferents regions del cervell) relacionats amb l’insomni. 

En els propers mesos posareu en marxa un nou estudi sobre l’insomni, anomenat ‘Alfa Sleep’, gràcies a dos projectes competitius obtinguts de l’Alzheimer’s Association Research Fellowship Program i l’Instituto de Salud Carlos III. En què consistirà aquest estudi?

En aquest estudi donem un pas molt important en quant a la qualitat del tipus d’informació sobre el son que recollim, ja que, a més dels qüestionaris, recollirem dades mitjançant actígrafs, que són uns dispositius amb forma de polsera que proporcionen dades molt precises i fiables sobre la qualitat i la quantitat del son. També convidarem a un grup reduït de participants a realitzar una polisomnografia, que és la prova més fiable i detallada que existeix per estudiar el son. A més, analitzarem els nivells d’una substància anomenada orexina, que és clau en la regulació del son i podria estar implicada en la malaltia. Aquesta informació s’afegirà a totes les dades que ja recollim dins de l’estudi Alfa +, que inclou informació clínica molt detallada, proves de cognició, neuroimatge avançada i recollida de mostres de sang i líquid cefalorraquidi. 

Quins resultats espereu obtenir?

Mitjançant l’anàlisi de les dades recollides estudiarem l’associació entre diferents paràmetres del son i canvis bioquímics i cerebrals tant pel que fa a la seva funció com estructura. Esperem poder demostrar que una menor qualitat del son s’associa a majors dipòsits de proteïnes tau i beta amiloide, i a diferències en l’estructura i la funció cerebral en aquesta relació. Una bona comprensió dels mecanismes que vinculen el son i l’Alzheimer és necessària en vistes a assentar les bases per al disseny de tractaments farmacològics o algun altre tipus d’intervencions encaminades a prevenir o tractar la malaltia d’Alzheimer a través d’una millora de la qualitat del son.