Les persones sanes que perceben un deteriorament cognitiu més intens i tenen nivells anòmals de proteïna beta-amiloide mostren canvis al cervell en àrees relacionades amb la malaltia d’Alzheimer. Així ho descriuen nous resultats obtinguts per investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), l’Hospital Clínic de Barcelona i l’IDIBAPS i publicats a la revista Journal of Alzheimer’s Disease.
El deteriorament cognitiu subjectiu és la percepció persistent que té una persona d’estar experimentant una disminució en les seves capacitats cognitives en comparació al seu estat normal. Aquesta alteració, per definició, no es detecta en els tests cognitius que s’utilitzen en la pràctica clínica per al diagnòstic d’Alzheimer o altres demències, però és important estudiar-la ja que pot ser un factor de risc de patir demència en el futur.
En aquest estudi, es van analitzar dades de 56 adults cognitivament sans. Ells i una persona propera van respondre, per separat, a un qüestionari per mesurar el grau de deteriorament cognitiu subjectiu. A més, es van realitzar als participants una sèrie de proves com ara tests cognitius, ressonàncies magnètiques i anàlisis de nivells de beta-amiloide, una proteïna que es relaciona amb la malaltia d’Alzheimer.
Els investigadors van explorar les associacions entre les puntuacions del qüestionari de deteriorament cognitiu subjectiu i els volums locals de substància gris cerebral. Van trobar que persones amb més percepció subjectiva de deteriorament cognitiu tenien un volum més baix en algunes àrees que acostumen a estar afectades en fases primerenques de la malaltia d’Alzheimer, com ara el precúneus, el còrtex cingulat o els lòbuls frontals.
En alguns casos, però, la relació era justament la contrària: algunes àrees cerebrals tenien un major volum en persones amb una percepció més intensa de deteriorament cognitiu. “Aquests resultats recolzen la idea d‘una interacció complexa entre els nivells de beta-amiloide, el volum cerebral i les percepcions subjectives”, explica el Dr. Gonzalo Sánchez-Benavides, investigador del BBRC i un dels primers autors de l’estudi. “Encara no sabem del cert si els increments de volum observats es deuen a inflamació o a mecanismes compensatoris que permetrien que la persona es mantingui cognitivament sana durant més temps tot i tenir acumulació patològica de beta-amiloide al cervell”.
Per altra banda, els autors destaquen que la percepció subjectiva de deteriorament de les capacitats cognitives no sempre es relaciona amb una fase inicial de la malaltia d’Alzheimer i pot ser deguda a moltes altres causes com, per exemple, al declivi associat a l’envelliment, a trastorns afectius o a altres problemes de salut.
És important estudiar quines característiques concretes són més específiques de les persones que tenen més risc de desenvolupar demència. En aquest cas s’ha trobat que és la percepció de declivi en funcions executives (funcions d’alt nivells com ara la planificació o fer dues coses alhora) i el llenguatge la que es relaciona amb un menor volum cerebral, i no tant en la memòria.
La identificació de les característiques d’aquestes percepcions subjectives més específicament relacionades amb canvis biològics associades a l’Alzheimer és important perquè permetria detectar persones que tenen un major risc de desenvolupar la malaltia i en les quals es podrien posar en marxa estratègies de prevenció de la demència.