Gemma Salvadó rep el Premi Nacional a la millor tesi doctoral sobre Diagnòstic per Imatge i Genòmica de la Fundación QUAES

La tesi de la Dra. Gemma Salvadó, titulada ‘Detection of early cerebral amyloid-ß deposition by PET imaging and its downstream effects’, ha estat reconeguda en la II Edició del Premi Nacional a la millor tesi doctoral de Diagnòstic basat en Imatge i Genòmica. La Càtedra de la Fundación QUAES a la Universitat Politècnica de València premia des de 2021 la millor tesi que integri els àmbits diagnòstics en Imatge i genòmica, promovent així la excel·lència en la recerca basada en la combinació d’aquestes dues àrees amb tant de potencial en la investigació actual. 

Gemma Salvadó es va incorporar l’any 2017 com a investigadora predoctoral en el grup de Neuroimatge del BBRC, on hi ha col·laborat fins el 2021. Actualment, continua la recerca de l’Alzheimer a la Universitat de Lund (Suècia). 
 

Què significa per a tu haver rebut aquest premi? 

És un honor rebre aquest reconeixement, per a mi, però també per tota la gent amb qui he treballat durant aquests anys i que m’han ajudat a arribar fins aquí. Especialment, crec que també és un reconeixement al treball que han fet els meus directors de tesi, el Dr. Juan Domingo Gispert i el Dr. José Luis Molinuevo, per haver-me guiat tot aquest temps. Només puc dir que els hi agraeixo molt i a tots els investigadors del Barcelonabeta Brain Research Center per tots aquests anys que ha durat aquest viatge. El premi només és la constatació de la feina ben feta per totes les parts. 

Podries explicar-nos de què tracta la teva tesi?

La meva tesis s’ha centrat en estudiar les fases més inicials, o fase preclínica, de la malaltia d’Alzheimer. Per això, ens hem servit de les dades que ens proporcionen els nostres participants de l’estudi ALFA, impulsat per la Fundació "la Caixa", i de les quals estem tant agraïts. Més concretament, he investigat diferents facetes d’una tècnica d’imatge tècnica anomenada PET (per les seves sigles en anglès, positron emission tomography), amb la qual podem observar si i com es comença a acumular una proteïna anomenada amiloide, una de les causants d’aquesta malaltia. En els nostres estudis hem vist que aquesta tècnica pot ser utilitzada en etapes molt inicials per poder mesurar aquesta acumulació d’amiloide tant utilitzant mètodes de mesura més usats en recerca, com la quantificació, així com amb mètodes més dirigides a la clínica, com la valoració visual de les imatges. Un cop vam veure com aquesta acumulació incipient podia ser mesurada amb aquesta tècnica, també vàrem observar com l’acumulació d’aquesta proteïna, l’amiloide, estava lligada amb altres processos que passen al cervell, com la neuroinflamació, fins i tot en aquestes etapes tant inicials. Finalment, ens vam centrar en estudiar certs factors de risc de la malaltia, com ara l’edat o algun component genètic, i vam poder mostrar com poden modificar aquesta acumulació d’amiloide en el cervell.

Com encares la teva nova etapa com a investigadora? Quins plans de futur t'esperen?

Actualment estic seguint la meva carrera investigadora a la Universitat de Lund (Suècia), on segueixo treballant en la investigació en Alzheimer. Crec que és una molt bona oportunitat per poder seguir aprenent i creixent com a “recercaire”, alhora que treballo amb altres investigadors punters en el camp. I espero que d’aquí a un temps pugui dur tot aquest coneixement a “casa” i seguir fent recerca des d’aquí, però aportant més experiència i col·laboracions.