Müge Akıncı es doctora amb una investigació sobre marcadors per a la identificació de l'Alzheimer preclínic

Müge Akıncı, investigadora del Grup de Recerca Clínica i Factors de Risc de Malalties Neurodegeneratives del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), ha defensat amb èxit la seva tesi doctoral sobre la identificació primerenca dels processos biològics que desencadenen el desenvolupament de l'Alzheimer i els efectes de els factors de risc modificables a l'etapa preclínica primerenca de la malaltia.

El treball, titulat "Brain resilience, vulnerability, and modifiable risk factors in populations at risk of Alzheimer's disease" estudia processos fisiopatològics no específics implicats en el desenvolupament de l'Alzheimer, com la resposta inflamatòria, la disfunció sinàptica i la lesió neuronal. La investigació conclou que aquests marcadors ajuden a la identificació precoç d'individus amb risc de desenvolupar la malaltia. També destaca com la resposta neuroinflamatòria pot contribuir al desenvolupament de patologies relacionades amb l'Alzheimer de manera diferent en homes i dones.

La tesi també analitza com els canvis preventius a l'estil de vida poden tenir un efecte protector contra el desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer. Els resultats suggereixen que augmentar l'activitat física a la mitjana edat pot proporcionar resistència contra l'acumulació de beta-amiloide al cervell i reforçar la resiliència cerebral. També destaca que la patologia i els nivells més alts de percepció de l'estrès exacerben els símptomes de salut mental en poblacions amb més risc d'Alzheimer.

Müge Akıncı es va incorporar al BBRC el 2020 i ha desenvolupat la seva activitat investigadora a l'estudi dels factors de risc clínics de l'Alzheimer en les fases preclíniques de la malaltia.

Hem parlat amb ella per conèixer més sobre la seva tesi i els seus projectes.

Quines són les principals conclusions de la teva tesi?

En aquesta tesi demostrem que processos fisiopatològics no específics, com les lesions neuronals i la resposta inflamatòria, poden ajudar a identificar precoçment els individus amb risc de desenvolupar canvis cerebrals i cognitius relacionats amb l'Alzheimer. Aquests processos també poden tenir un paper específic segons el sexe en el desenvolupament dels processos patològics associats a l'Alzheimer.

A més, els resultats apunten que els factors modificables de l'estil de vida i la salut mental, com l'activitat física o els símptomes ansiós-depressius, estan relacionats amb les patologies de l'Alzheimer i tenen el potencial d'alentir o agreujar el desenvolupament de la malaltia en poblacions amb risc de desenvolupar-la.

Quines portes ens obren aquestes troballes a la recerca de la malaltia d'Alzheimer?

Posen en relleu la primerenca implicació de processos patològics inespecífics en la malaltia d'Alzheimer i encoratgen la recerca per comprendre el seu paper en la progressió de la malaltia. També obren vies per a intervencions destinades a augmentar l'activitat física i alleujar l'estrès i els símptomes de salut mental a poblacions amb risc d'Alzheimer per prevenir o endarrerir el desenvolupament de la malaltia.

Com afrontes la teva nova etapa com a investigadora postdoctoral? En quines línies de recerca t’agradaria aprofundir a partir d'ara?

Estic molt il·lusionada per començar un nou capítol a la meva carrera. M'agradaria continuar treballant en la investigació de l'Alzheimer, centrant-me especialment en identificar els mecanismes i els factors que podrien millorar la capacitat de resiliència del cervell per prevenir el desenvolupament i la progressió de la malaltia.