“L’onada de solidaritat que hi ha hagut en aquesta crisi ens ha fet més forts com a societat”

Anna Soteras és coordinadora de projectes del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), i infermera de professió. Durant la crisi de la COVID-19 ha treballat com a voluntària al centre d’atenció primària EAP Sardenya de Barcelona i al Col·legi de Metges de Barcelona.

Per què vas decidir presentar-te com a voluntària per treballar durant la pandèmia de la COVID-19 a l’EAP Sardenya?

Abans de l’inici de la crisi sanitària, vaig tenir molt clar que la situació a la qual ens abocava era crítica, i requeria de molts esforços a tots els nivells. Com a infermera que sóc, vaig decidir reincorporar-me de nou al sistema sanitari de forma voluntària, per donar suport a la gestió de la pandèmia. L’EAP Sardenya és el centre on em vaig formar i créixer professionalment; per tant, em vaig oferir voluntària per ajudar-los en tots aquells aspectes que fossin necessaris.  

Quines tasques has fet allà durant aquest temps?

He treballat presencialment i per telèfon. A causa de la crisi del coronavirus, es va haver de redissenyar l’atenció dels usuaris a tot el sistema sanitari. Al centre d’atenció primària en el qual he estat, el que es va fer va ser realitzar per via telefònica totes aquelles visites que es feien habitualment de forma presencial, i deixar només l’atenció presencial per a les visites urgents i les que requerien exploració física. 

A tots els casos que presentaven simptomatologia compatible amb la COVID-19, i que per tant eren casos possibles (ja que al principi no es disposava de proves diagnòstiques), els vam fer seguiment telefònic periòdic seguint els diferents protocols que s’anaven actualitzant cada dia, així com també vam oferir acompanyament al seu entorn, proporcionant consells d’higiene, aïllament, etc. Els casos amb simptomatologia greu o que no evolucionaven favorablement es citaven al centre per realitzar-los una exploració i una ecografia pulmonar, i valorar si era necessària o no la derivació a un centre hospitalari. 

Com has viscut aquesta experiència?

Inicialment va haver molta angoixa perquè els protocols d’actuació es canviaven i actualitzaven pràcticament a diari, i calia documentar-se molt bé sobre la malaltia per poder donar la millor atenció possible als pacients. Han estat moments durs en quant a la gestió emocional, ja que lògicament hi havia por, moltes preguntes, i cada persona tenia una realitat diferent: soledat, familiars ingressats amb els quals no tenien cap contacte ni tan sols amb l’equip mèdic per conèixer l’evolució del seu estat de salut, pèrdua de persones properes sense la possibilitat d’acomiadar-se, persones dependents a càrrec, etc. 

Crec que disposem d’un sistema sanitari únic que ha funcionat com un immens engranatge i amb una capacitat impressionant d’adaptació a tots els nivells. També val la pena que defensem el nostre sistema sanitari, així com també la recerca, ja que ambdós són imprescindibles. 

D’altra banda, com va sorgir la iniciativa de coordinar les donacions de material sanitari amb el Col·legi de Metges de Barcelona?

A la Fundació Pasqual Maragall vam tenir d’immediat la iniciativa de lliurar a l’EAP Sardenya tot el nostre material sanitari de protecció i higiene (ja que vam aturar totes les visites dels nostres estudis), per tal que el distribuís a diferents centres sanitaris o sociosanitaris que no disposessin de material de protecció per afrontar la crisi. 

Gràcies a aquesta iniciativa i a la força de les xarxes socials, i després de detectar les carències molt greus que existien a tots els centres sanitaris, hospitalaris, sociosanitaris, centres de salut mental, etc., vam iniciar una campanya al Col·legi de Metges de Barcelona de recollida de material per suplir aquestes necessitats. La meva col·laboració amb el Col·legi de Metges, també com a voluntària, va consistir en coordinar les donacions de material que van fer entitats i persones a títol individual, i en classificar-lo i distribuir-lo. Gràcies a aquesta iniciativa, es van poder distribuir milers de mascaretes, bates, gels hidroalcohòlics i guants, i es van aconseguir una desena de respiradors que van ser distribuïts a diferents hospitals, entre molts altres materials de protecció. 

Quins aprenentatges t’emportes d’aquests moviments de solidaritat?

Crec que l’onada de solidaritat que hi ha hagut en aquesta crisi ens ha fet més forts com a societat. La solidaritat no només s’ha reflectit en donacions materials o econòmiques, sinó que també en les centenars d’iniciatives altruistes que han sorgit en tot el territori, com cosir mascaretes a casa per distribuir-les, la impressió 3D domèstica de materials diversos, l’ajuda comunitària als més vulnerables per cobrir les seves necessitats... I també, d’aquesta crisi m’emporto l’actitud que ha tingut la població respectant les instruccions de quedar-se a casa, i de protegir-se quan ha sortit al carrer.